Zoltan Dienes P. (1916)
Vida
Va néixer a Hungria i es va traslladar a Anglaterra a l’edat de 16 anys. Des de llavors a treballat per tot el món compartint la seva visió del aprenentatge de les matemàtiques a través del joc per diferents països com Anglaterra, França, Alemanya, Itàlia, Australia, Nova Guinea, Estats Units, Canadà, Xile, Brasil, Argentina i d’altres. Va emigrar a Canadà al 1966. Va desenvolupar el nou camp de les “psichomathematics” (psicologia del aprenentatge de les matemàtiques) i fou el director del Centre d’Investigació en Psicomatemàtiques en la Universitat de Sherbrooke (Quebec) durant molts anys. Després de la seva jubilació, fou professor a temps parcial en el Departament d’Educació de la Universitat d’Acadia per un temps i molts mestres de les escoles locals recordaven les seves visites a les aules.
El nom de Zoltan
Dienes P. Es troba amb els de Piaget i Bruner com una figura llegendària ja que
les seves teories del aprenentatge han deixat una impressió duradora en el camp
de l’educació matemàtica. El nom de Dienes es sinònim dels blocs multi-base (
Jocs Dienes ), que ell va inventar per l’aprenentatge del valor posicional.
També es el inventor dels materials algebraics i blocs lògics, que van sembrar
les llavors dels usos contemporanis de materials manipuladors en l’aprenentatge
de les matemàtiques. Dienes es únic en aquest aprenentatge degut a les seves
teories sobre “com es pot a partir dels primers graus amb múltiples
realitzacions partint de les estructures matemàtiques a través de manipulacions,
jocs, contes i balls”.
La noció de Dienes
de coneixement encarnat presagiava altres científics cognitius que finalment
van arribar a reconèixer la importància dels coneixements incorporats i la
cognició situada – On el coneixement i les habilitats s’organitzen en torn a
l’experiència de tot el que s’organitza en torn a les abstraccions. Dienes va
ser un pioner en el que més tard es va nombrar “Perspectives socioculturals i
de la democratització de l’educació”.
Maria Montessori (1870-1952)
Vida
Va néixer a Chiaravalle (Itàlia). Quan tenia dotze anys, la seva família es va traslladar a Roma perquè ells pugues tenir una bona educació. Va optar per estudiar medicina, i passarà nombroses dificultats de caire econòmic i social, tot i així, als vint-i-sis anys, va ser a primera dona italiana que obté el certificat de metge i va ingressar a la Universitat de Roma com a assistent en la clínica psiqiàtrica.
Durant un congrés pedagògic, va realitzar una intervenció sobre el tractament i l’educació dels nens amb retard mental. A partir d’aquesta, el ministre d’educació, la va convidar a realitzar una sèrie de conferències a Roma per presentar les seves idees sobre l’educació d’aquests nens.
Posteriorment, és fundarà una escola estatal d’ortofonia, on Motessori serà la directora entre el 1899 i e 1901, va integrar un grup de professors especialitzats en l’observació i l’educació d’infants amb retard.
Més tard, es traslladarà a Londres i a Parí per tal d’estudiar els mètodes estrangers. De retorn a Roma, prosseguí amb les seves observacions i elaborà un mètode. Animada pels resultats, comença a dedicar més temps al treball amb els nens considerats normals. Va abandonar l’ensenyança i es dedicà a l’estudi i a la investigació.
La novetat del seu mètode no hagués estat possible sense les aportacions del professor Sanctis, psicòleg de la Universitat de Roma i de G.Sergi, fundador de la Societat Romana de Sociologia.
Arribats a un punt, el conjunt de les seves trobades li dóna la possibilitat d’ocupar la càtedra d’antropologia pedagògica a la Universitat de Roma. Gradualment va desplaçant el seu interès inicial pels nens amb retard mental cap als infants en edat escolar. El gener de 1907 Montessori va fundar la primera “Casa dei Bambini”, un lloc on els nens tinguessin l’oportunitat d’aprendre seguint els seus innovadors mètodes. La principal innovació de “la Casa dei Bambini” era la d’oferir als petits un espai adaptat on podien viure tot el dia acompanyats d’una institutriu, els pares estaven convidats a entrar al centre i seguir el treball dels seus fills sempre que respectessin els modals i la propietat dels nens. Fou en aquest primer centre, que Montessori començà a aplicar els resultats dels seus estudis, creant el que coneixem com a Mètode Montessori.
El 1909, Maria va publicar la seva obra fonamental sobre el mètode de la pedagogia científica aplicada a l’educació dels infants, tot i que era conscient del seu èxit, no va deixar de treballar.
Durant la Primera guerra Mundial es va traslladar sovint als estats Units on va fundar un col·legi per mestres. El 1926 es funda la real Escola del mètode Montessori, les escoles i els centres de formació docent es multipliquen a Itàlia i s’escapen en països com Alemanya.
Durant la Segon Guerra Mundial, Montessori es va refugiar a l’Índia, on desenvolupa el treball amb nens majors de sis anys, iniciant la primària. Al 1946, va tornat a Europa, fins el 1952, any en què mor als 82 anys.
Pensament
Maria Montessori, va rebre la seva primera formació com a metgessa i va ser a partir d’aquí que va anar aproximant-se progressivament cap a la pedagogia. Ella va contraposar el nen a l’adult basant-se en una idea orgànica. A patir d’aquí, va perfilar algunes característiques que s’haurien de tenir en compte a l‘hora d’educar als petits. Va plantejar, que el treball dels nens és completament oposat al dels adults. Mentre l’adult entén el treball com a mitjà per assolir una finalitat externa, els nens no tenen consciència de la finalitat externa, és principalment individual, no pot haver-hi col·laboració. Han d’experimentar amb l’entorn, poden assimilar les regles, de trobar els seus recursos, tendeixen a repetir les seves accions una vegada i una altra. No pot haver-hi col·laboració, el nen té una “activitat auto-creadora”, necessita fer les coses per ell mateix, per aprendre. L’autoformació és una premissa fonamental en el mètode Montessori, la intervenció dels mestres és mínima, només la d’acompanyar i observar e procés d’aprenentatge, intervenint en moments molt concrets per orientar la dedicació dels alumnes. També es molt important respectar el ritme intern d’aprenentatge, a cada infant li caldrà el seu temps de manipulació per arribar a la superació d’una fase.
George Cuisenaire (1891-1975)
Vida
En 1953 Cuisenaire va conèixer al professor Caleb Gateño de la Universitat de Londres, qui el va ajudar a difondre el mètode per tot el món, descobrint noves possibilitats per a l'ensenyament de la matemàtica. Gateño utilitzava una representació literal de les regletes i trobava grans possibilitats per treballar l’àlgebra. Va intentar convèncer a l'inventor per canviar el nom de Nombres en Color per Material algebraic, però Cuisenaire no ho va consentir. Amb independència del nom, l'eficàcia del material es reconeix ràpidament en més de seixanta països; pedagogs, matemàtics, i psicòlegs de tot el món s'entusiasmen amb l'aplicació del mètode: Gotardo, Piaget, Choquet, Papy, etc. En 1968, Cuisenaire rep del seu país natal el més alt esment pedagògic. En 1973, la UNESCO suggereix la reforma dels programes de matemàtiques recomanant l'ús del material de Cuisenaire. Finalment va morir a Thuin l’any 1975.
